arenas
de sangre
el
alacrán portador del vértigo
preña
la distancia con
soledad de muerte
el
hielo rojo se funde
desde
la herida hasta el silencio
la
hermandad de pisadas
-cautivas del miedo-
se
esconde tras el arbusto
testigo
del golpe
la
arena pálida ignora las lágrimas
los
que llegan callan
los
que miran huyen
y
el viento vomita
asqueado
de ser viento
al
ver los que van i vienen para nada
------------------------
arenes
de sang
l’alacrà
portador del vertigen
prenya
la distancia amb
soledat
de mort
el
gel roig s’afona
des
de la ferida fins al silenci
la
germandat de xafades
-captives de la por-
s’amaga
darrere de l’arbust
testimoni
del colp
l’arena
pàl·lida
ignora les llàgrimes
els
que arriben callen
els
que miren fugen
i
el vent vomita
cansat
de ser vent
al
veure els que van i vénen
per
a res
No hay comentarios:
Publicar un comentario